LECTURES DE L'ANY 2013
Anoto una selecció d'algunes lectures que em van interessar l'any passat. Pot servir com recomanació
Descobriment d’un autor molt cèlebre a
Argentina i Uruguai. La biografia de l’autor Horacio Quiroga ja és tortuosa - val la pena
interessar-s’hi - i les seves narracions son corprenedores.
"En vieillissant les hommes pleurent" de Jean-Luc Seigle és una novel·la
honesta, entranyable i sensible. L’acció es desenvolupa en un sol dia, recurs
que no és nou però en aquest llibre és d’una gran eficàcia.
El 2013 ha estat l’any del centenari d’Albert Camus. He
aprofitat per rellegir “L’Étranger”, “La Chute” i “La Peste”, que son
extraordinaris. Val la pena llegir el discurs de la recepció del Premi Nobel de
Literatura al 1957. La Història li ha donat la raó, pel seu compromís humanista
i malgrat les animositats i crítiques dels dogmàtics del dos bàndols.
Novel·la sobre la guerra europea del 14-18. Text més
aviat curt, extraordinàriament narrat. Minimalista, exacte, amb un llenguatge
precís, una extrema objectivitat de les descripcions, utilitzant l’el·lipsi i una
volguda distància de l’autor respecte dels fets. El 23 de gener Jean Echenoz va
presentar a l’Institut Francès de Barcelona el llibre “14” aprofitant la
sortida editorial en castellà i català. Una segona lectura - que he iniciat -
et permet descobrir secrets en els plecs d’una escriptura senzilla. Així es
descobreix una constant en tot el llibre: l’absència, alguna cosa, alguna
persona, alguna part que falta.
Novel·la amb un castellà molt contemporani
(excel·lent) i un exercici de metàfores modernes i extremadament atractives.
Tot això sense entrar en la profunditat de la mirada sobre la vida de la perifèria
de Barcelona.
Vaig conèixer personalment a l’escriptora de Valls,
Margarida Aritzeta. La seva novel·la “Perfils de Nora” em va agradar i vaig
continuar amb dues novel·les més. El personatge busca la independència i l’aconsegueix
més aviat que la Nora de “Casa de nines” d’Ibsen. Els relats de fantasia de l’Aritzeta
m’interessen menys que els que tenen suport històric.
Sofi Oksanen és una escriptora finesa. Aquesta
novel·la, lligada a la història d’Estònia, descriu les conseqüències de la
barbàrie de la guerra amb escriptura salvatge i eficaç. Valdrà la pena seguir. “Cuando
las palomas cayeron del cielo” é la última novel·la traduïda al castellà.
No perdo ocasió de llegir cada any algun llibre de
Stephan Zweig, siguin novel·les o biografies.
Amb la novel·la “Faire
l'Amour” vaig descobrir a Jean-Philippe Toussaint, escriptor de Bruxel·les
a tenir en compte per la seva modernitat d’ambients i una voluntat de fer una
literatura molt contemporània. Ha escrit quatre llibres amb el mateix
personatge femení:
Faire l'Amour, 2002
Fuir, 2005
La Vérité sur Marie, 2009
Nue, 2013
L’última és la que m’ha agradat més. Va ser
favorit al Premi Goncourt 2013, que finalment no va obtenir.
